SOC D'ANTELLA

Temporada 2010/2011
Ja ha començat la temporada 2010/2011 amb l’inici de la pretemporada. A les 20 hores d’aquest passat dilluns, començarà a rodar el baló (frase feta perquè esfèric no anem a vore fins novembre, confirmat per Julio) en una temporada que pot acabar sent històrica si es repeteix la il.lusió i ganes del any passat.

Finalment la directiva ha decidit que el viatge siga, en les dates marcades, a Benidorm…el preu de l’altre se’n pujava massa i les opinions dels nostàlgics i dels romàntics han pesat més d’allò esperat…

Punt 2: Cal que confirmeu l’assistència a la paella del dissabte 5 a les 14 hores en el Barracó Al Fresc de Diego. Heu de dir si venen les novies (si sou poligams sols podeu portar una, que la UD va mal de diners…)… Telefoneu-li a Pastor o al president…

La directiva ha comunicat que estudia la possibilitat de que la UD viatge aquest any una mica més lluny… sona Menorca… amb avió inclòs i estància de tres dies…

Benidorm, tanmateix, també està sent valorada i les portes segueixen obertes perquè els preus són molt similars. Les dates, això si, són segures el 25, 26 i 27 de juny.

Què opineu?

A més, han comunicat al webmaster d’aquesta web que el dinar que paga la directiva serà, quasi segur, el pròxim dissabte 5 de juny al Barracó Al Fresc de Diego.

Ahir va ser un dia gran per a la UD Antella. Es tancava la temporada 2009/10, una de les millors de la història. La segona posició permet a l’Antella optar a l’ascens a Primera, ara cal esperar a que altres equips rebutgen pujar i acceptar la invitació a participar en una lliga que ens enfrontaria a poblacions deu vegades més grans que la nostra. La festa d’El Viver va ser espectacular.

Feia molts anys que l’Antella no estava amb aquestes possibilitats de pujar a Primera Regional a aquestes altures de la temporada. A falta de dos partits, cal mirar tots els restants grups de Segona per observar si som dels millors segons, per mirar que, si guanyem els dos partits que falten, potser tinguem alguna opció d’ascendir. La derrota del Ciutat d’Alzira en Castelló de la Ribera per 3-1 el dijous, torna a deixar-ho tot en les nostres mans. Dos victories és ser segons i després ja vindrà el que tinga que vindre. És de veres que no som, ni de lluny, dels millors segons però també és cert que molts equips (inclòs primers classificats) diuen no a l’ascens. Altres conjunts que van segons són filials (hi ha tres o quatre casos) i per tant són equips que no pugen perquè tenen el seu primer conjunt en Primera. Per tant, no hi ha que desistir i lluitar per guanyar els dos partits i esperar… Seria bonica una carambola…

Començà dominant el Suma, jugant per les bandes i amb algunes bones ocasions però que l’Antella va saber resoldre. Quant més ens varen apretar marcàrem el gol, que ens donà bastant tranquilitat, transformat per Jose Miguel que aprofita una pilotada per fer el 0-1.
Eixe gol ens tornà bojos, tant que en cinc minuts ens empataren 1-1.

Ho comentavem Yuste i jo en el transcurs del partit… sense molta feina, amb el just, ens posèrem 1-4 i s’enduguem el partit i tres punts més… realmente, a aquest equip de la UE Antella, quan agafa el dia de cara, li costa molt poc guanyar els rivals…
Carcaixent B 1- UE Antella 4
L’entrenador rival deia al final que som el millor equip del grup. I potser ho siguem però no ho em demostrat. O millor dit, no ho hem demostrat al llarg de la lliga. Si en partits puntuals però no al llarg de tota la temporada. El diumenge ho demostràrem però no el dijous passat davant el Rafelguaraf. Sobre eixe partit diré que no es pot dir res, que per creure hi ha que haver-ho vist.
Sobre el diumenge, per la seua part, cal dir que la UE remonta el partit, qu eno fou tan fàcil com reflexa el resultat i que la pegada dels de dalt comença a funcionar a ple rendiment. Llevat de l’illa del Rafel, l’Antella ha marcat 20 gols en els darrers partits. Gran part del mèrit el té, de nou, Manos que davant el Carcaixent tornà a marcar i ja en duu 11, situant-se entre els màxims golejadors del grup.

Semblen partits de tràmit però són en eixos encontres on es perden les lligues. 4-0 davant l’EMFU B. És un resultat positiu, a priori, per moltes coses. La porteria a zero sempre es bona noticia. Vullgueu o no, en tots els partits, tots els equips gaudeixen d’un parell o tres d’ocasions clares. L’Alcúdia en va tenir una amb un u contra u que va solucionar Julio (amb l’ajuda d’un davanter molt innocent). La defensa va mantenir la tensió en tot moment i això, en partits fàcils (permeteu-m’ho) com el de l’altre dia, és ressenyable. Els números ja comencen a quadrar. L’Antella és ja el quart equip menys golejat del grup

La veritat és que creure en les conspiracions pot semblar ridícul en ocasions, però molt fàcil en partits com el del divendres davant el Ciutat d’Alzira. El àrbitre és una autèntica banda, un destartal que no sap ni on té les targetes. El penalti que ens prohibí sumar un punt no és ni volent-ho però clar, com els mals colegiats, havia de compensar la pena màxima que Manos erra en la primera part.

Anem per parts. La UD eixí certament engarrotada al partit i molts jugadors es veien constrenyits pels nervis. El 1-0 arribà i sentà bé, doncs una vegada tot perdut ja no podíem perdre més i començarem a soltar-nos i fer joc. Manos podé empatar en els últims minuts del primer parcial. En la mitja part arribà la faceta antideportiva, amb insults i agressions per part de quatre impresentables del Ciutat d’Alzira. No cal dir res. Ells soles es defineixen. La segona part fou totalement de l’Antella. S’empatà per mitjà de Moisés que demostrà estar sempre atent als rebots. Després arribà el penal inexistent i el gol de la victòria local. Una pena. El Ciutat d’Alzira es distancia a cinc punts de l’Antella en la segona posició.

Alineació: Julio, Carles, Escandell, Víctor, Cerdà, Borja (Álvaro m. 75), Moisés, Teo (Juani m.65), Xano (Sergio m. 65), Manos i Joan.

Gols: Moisés i Álvaro

Fa tant ja que no recordava l’alineació. Potser així podré fer una crònica amb amplitud de mires. Recorde un partit ordenat, controlat, disciplinat… també que l’equip rival a penes creà ocasions de gol que pogueren posar en perill els tres punts. És cert que nosaltres arribàrem una vegada en la segona (una vegada amb vertader perill) i mullarem el gol d’Álvaro. Un gol que ens trobàrem per els mèrits ofensius fets en la segona part. Tanmateix això no vol dir que no mereixiem la victòria, doncs el que és molt clar és que no mereixiem la derrota. El Atlètic Carcaixent es presentà en El Viver com el tercer classificat i en la lluita per l’ascens, com nosaltres. Creà una ocasió de perill i féu gol després d’una jugada de mala sort per a la UD, doncs es produixen dos canyos no intencionats.